Antics aliats, enemics nous: la Guerra Freda

1.1.   Antics aliats, enemics nous: la Guerra Freda

Introducció:

Acabada la Segona Guerra Mundial van haver-hi grans pèrdues demogràfiques. El conflicte també va provocar la fi de l’hegemonia europea que va passar als E.U.A i la URSS. Com a conseqüència de tot el que va succeir sorgeix un nou concepte de dret internacional i es qüestiona els valors tradicionals. Per últim es creen organismes internacionals (ONU). A més a més cauen els règims feixistes i sorgeixen discrepàncies profundes entre els aliats, especialment entre les dues noves superpotències, els EUA i l'URSS. No només hi havia discrepàncies entre aquests dos blocs sinó que es van crear tensions molt fortes a causa de la competència d’armament nuclear que podria haver originat una Tercera Guerra Mundial.

Aquestes discrepàncies, per raons ideològiques, econòmiques i polítiques, van donar  pas a la formació de dos blocs antagònics: el bloc Comunista i el bloc Capitalista. De tal manera es va propiciar la divisió d'Europa (separada pel que Churchill va anomenar "teló d'acer"), i del món en dues àrees polítiques i ideològiques oposades, com veiem en el mapa següent:

Mapa del 1959 de la divisió dels Blocs.

El bloc comunista:

Primer de tot, el bloc Socialista, anomenat aleshores socialisme real o comunisme, on tenia com a centre l’URSS i ràpidament es va expandir per l’Est d’Europa. És una ideologia política lligada a la classe social del Proletariat i oposada al capitalisme. El socialisme tenia com a objectiu últim fer desaparèixer les classes socials, les desigualtats i l’explotació. En la política, el socialisme, proposava un sistema en què no hi havia partits lliures ni llibertat d’opinió, establia una planificació de la vida política i un control ferri per part dels partits únicament comunistes. L’economia havia de ser planificada i controlada per l’Estat. Aquest bloc propugnava la desaparició de la propietat privada i del mercat. Així doncs, és un  sistema considerat per uns més justos i més igualitaris, dons elimina d'aquesta manera la pobresa i donant una oportunitat a tothom, independentment de la seva raça, color o sexe. Per altres, creuen que el socialisme només aportaria pobresa a tota la ciutadania, i que s'intentaria imposar a la gent una cosa que no volen.       

El bloc capitalista:

És un sistema econòmic que incloïa tota la Europa occidental, Amèrica, Japó i Austràlia. Els seus principis bàsics eren la distribució i el comerç lliure dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu amb intervencions reduïdes de l’Estat. Alhora aquest bloc propugnava la propietat privada, causant de les diferències de riquesa entre la població. El sistema polític predominant era el liberaldemocràtic, amb parlaments i sufragi universal, el qual  permetia el vot de la dona. Els governs escollits representaven opcions ideològiques diferents, llibertats individuals i col·lectives garantides per una constitució.

Confrontacions:

L'expressió guerra freda fou utilitzada pel periodista Walter Lippmann en el seu llibre The Cold War (La guerra freda), per definir l'estat de tensió permanent i desconfiança que s'havia generat entre tots dos blocs i les superpotències Aquest enfrontament va tenir lloc a nivell polític, ideològic, econòmic, tecnològic, militar i informatiu però cap dels dos blocs va prendre mai accions o enfrontaments directes contra l'altre. 
Les dues  potències es van limitar a actuar com a "eixos" influents de poder en el context internacional i en la cooperació econòmica i militar amb els països aliats o satèl·lits per garantir el seu predomini, ja que desitjaven implantar el seu model de govern en tot el planeta.

Si bé aquests enfrontaments no van arribar a desencadenar una Tercera Guerra Mundial, la gravetat dels conflictes (econòmics, polítics i ideològics) compromesos, van marcar significativament gran part de la història de la segona meitat del segle XX.